La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n va la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li va posar un tel; la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
més no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels singles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sense gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic, parpalleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall. Poesies (1895)
Aquest llibre i altres llibres d'en Joan Maragall els podeu trobar a la biblioteca de l'escola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada